A casa hem posat unes malles per fer ombra. Van fermades a unes anelles a les parets que fan de punt d’ancoratge. Crec que aquest és el tercer any que les posam a una terrassa que no utilitzam gaire. A la terrassa que utilitzam amb més freqüència tenim un tendal a mida fet per professionals.

Un detall important és que les malles són malles, no veles. Les veles agafen molt de vent i recullen l’aigua i, per tant, no són una opció a una casa com la nostra. Les malles deixen passar l’aigua i l’aire. Tot i això, l’any passat el vent va tenir prou força per a rompre una de les cordes que subjectaven la malla.

Idealment, la geometria de les anelles d’ancoratge hauria de ser la mateixa que la de les veles. En el nostre cas tenim una vela quadrada i una triangular. La forma de la nostra terrassa i parets fan que la geometria dels ancoratges no sigui exactament la mateixa que la de les malles i, per tant, les malles no quedin perfectes. Això es podria resoldre en part fermant una anella de la malla a dues anelles d’ancoratge per “simular” un ancoratge en un punt adient. Aquesta idea no l’he posada en pràctica.

Si és important comentar que el nus que crec que és més pràctic és l’as de guia. El que faig és usar una corda auxiliar per tensar. Aquesta corda auxiliar usa un as de guia a l’anella d’ancoratge, llavors va a l’anella de la malla, després passa per l’anella d’ancoratge i finalment la ferm a l’escala amb un nus ballestrinca de manera temporal per mantenir la tensió. Una vegada tensada la malla ferm l’anella de la malla a l’anella d’ancoratge usant un as de guia en ambdues anelles. Llavors ja puc retirar la corda temporal que he usat per a tensar.

Enguany he posat unes cordes que creuen tota la terrassa unint directament les anelles d’ancoratge i llavors he posat les malles damunt aquestes cordes. No són gaire estètiques, però mantenen les malles altes. Si no, les malles cauen pel seu propi pes. Sospit que les cordes sempre cedeixen i s’allarguen un poc amb el pes, amb la consegüent baixada de les malles.

Per a l’any que ve, estic pensant a fermar unes cordes auxiliars d’un metre aproximadament a qualcunes de les anelles de la malla, i llavors fermar aquestes cordes auxiliars a l’anella d’ancoratge. Aquestes cordes auxiliars simplificaran la tasca, ja que actualment a vegades em trob que l’anella de la malla a la qual vull arribar em queda massa alta i necessit una escala per arribar-hi.

Una altra idea per a l’any que ve és usar el nus prusik. Aquest nus és útil tant a l’hora de montar les malles per donar tensió com a l’hora de desmontar per treure la tensió de l’as de guia i desfer-lo amb més facilitat.